Ens encanta llegir sobre la vida d'altres persones. En els darrers anys, a mesura que la popularitat de molts tipus de llibres ha disminuït, les xifres de vendes de memòries biogràfiques i autobiogràfiques s'han mantingut sòlides. Paral·lelament, la proliferació de blocs i l'ús de les xarxes socials per relatar esdeveniments de la nostra vida quotidiana ha estat enorme. Sembla que tothom vol explicar la seva història.
Això no és d'estranyar. Al llarg del segle passat, diversos psicòlegs van escriure sobre la poderosa necessitat humana de donar sentit a la vida. Erik Erikson va descriure el desig de tota la vida d'establir una identitat única i trobar un sentit de propòsit. El seu contemporani Abraham Maslow va crear una teoria de l'"autorealització", cinc etapes seqüencials de les necessitats humanes que culminen en la necessitat de sentir una sensació de realització i d'aconseguir el potencial únic. És evident que recordar i donar sentit al nostre passat ens ajuda a establir la identitat i el propòsit.
Avui en dia, però, quan estem constantment temptats per les distraccions i assetjats per més informació de la que podem processar, la vida pot semblar desorganitzada i caòtica. Això, al seu torn, pot fer que dubtem de la nostra memòria i ens preguntem si mai trobarem claredat, direcció i propòsit.
Una de les millors maneres de recordar i donar sentit al que passa a la teva vida és portar un diari escrit. Segons Arthur Applebee, professor de l'Escola d'Educació de la Universitat d'Albany de Nova York, mantenir un registre dels esdeveniments personals, ja sigui en línia o, millor encara, a mà, us permet arribar a conclusions més raonades sobre el que heu après.
Escriure el que experimentes també millora substancialment la teva capacitat per recordar-ho més tard, tal com van demostrar Martin Conway i Sue Gathercole en una sèrie d'experiments realitzats a la Universitat de Lancaster.
Si voleu que sigui el més fàcil possible recordar els esdeveniments recents amb precisió, el millor moment per fer-ho és l'hora d'anar a dormir, com van descobrir Agnes Szollosi i els seus col·legues de la Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest. Van reclutar 109 adults joves i els van demanar que tinguessin un diari diari durant cinc dies. Els participants van rebre una d'aquestes tres instruccions: registrar al vespre els esdeveniments d'aquell mateix dia; gravar al matí els esdeveniments del dia anterior; o per gravar en els esdeveniments nocturns del dia anterior.
Trenta dies després, es va demanar als participants que recordessin el màxim possible del que havien gravat. Aquells que havien portat el seu diari al vespre, tant si van explicar esdeveniments d'aquell mateix dia com el dia anterior, van tenir un record més gran i més precís que els participants que havien escrit el seu diari al matí. Els investigadors suggereixen que això es deu al fet que quan recordem esdeveniments just abans d'anar a dormir, els records es consoliden i s'estabilitzen durant el son que segueix.